Tota classe té un mapa que ningú no ha dibuixat: qui és triat, qui s'evita, qui no és anomenat mai. El sociograma el dibuixa. Els teus alumnes responen durant quinze minuts i la plataforma fa la resta: vuit grafs, els índexs del grup i un informe de cada alumne.
Un sociograma és una fotografia de les relacions dins d'un grup-classe, presa des de l'únic punt de vista que les coneix de debò: el dels mateixos alumnes. Cadascun respon en privat, a la seva pantalla, qui triaria per a una tasca, un joc o una excursió, amb qui preferiria no estar i —aquesta és la part que gairebé sempre falta— qui CREU que l'ha triat i qui creu que l'ha rebutjat.
Amb aquestes respostes la plataforma reconstrueix tota la xarxa del grup: qui és al centre, qui viu a la vora, quines amistats són recíproques i quines van en una sola direcció, i fins a quin punt cada alumne encerta sobre com el veuen els altres.
No és un test de personalitat ni diagnostica ningú. Mesura les RELACIONS d'un grup en un moment donat, i aquestes relacions canvien: un sociograma a l'octubre i un altre a l'abril expliquen dues històries diferents, i la diferència entre tots dos sol ser la informació més útil del curs.
Prem qualsevol imatge per veure-la a mida completa.
El sociograma és un test del sistema ja escrit, provat i traduït: no has de preparar ni una sola pregunta. Des del teu compte, tot el procés són quatre passos.
El Sociograma escolar és al catàleg de tests del sistema: 25 ítems (5 eleccions, 5 rebutjos, 5 conjectures sobre qui t'ha triat i 5 sobre qui t'ha rebutjat, més les pantalles d'instruccions). Amb un clic es copia al teu compte, a punt per assignar. Cada aplicació que generes és una còpia independent, de manera que pots tornar a passar el sociograma més endavant sense trepitjar l'anterior.
Assigna el test a un dels teus grups-classe. La plataforma et dona un codi d'accés per al grup i congela la llista d'alumnes així que el primer comença, de manera que tothom respongui sobre el mateix grup.
Els alumnes no necessiten compte, ni correu, ni contrasenya. Obren la portada, escriuen el codi que els has donat, trien el seu nom de la llista i responen. Els porta de 10 a 15 minuts, i el que respon cadascun és privat: ningú no veu qui ha triat qui llevat de tu.
Quan el grup ha acabat, amb un clic es construeix tot: els vuit grafs, els índexs del grup i un informe individual de cada alumne. Els grups grans es processen en segon pla, així que pots tancar la pàgina i tornar quan estigui a punt.
Pots tornar a passar el mateix sociograma uns mesos després i comparar: el grup canvia, i el seu mapa també.
En crear l'aplicació tries el CRITERI: el context en què cada alumne tria o rebutja els seus companys. Les preguntes que responen els alumnes i l'informe s'adapten al criteri que triïs.
Un únic diagrama embullat amb totes les fletxes a dins no explica res. Per això la plataforma dibuixa la xarxa vuit vegades, i cada dibuix respon a una pregunta diferent sobre el grup.
Els vincles més forts: els companys que cada alumne anomena ABANS que ningú. És el graf on apunta el lideratge real del grup, que no sempre coincideix amb la veu més alta de l'aula.
El cercle ampli d'afinitat: amistats que existeixen però que no són la primera opció de ningú. Són els ponts que sostenen el grup i eviten que es trenqui en colles tancades.
Les tensions més clares. Aquestes fletxes són les que més sovint acaben en un incident al pati, i són el primer que cal mirar quan un grup, senzillament, no funciona.
Rebutjos més lleus. Per separat cadascun significa poc; tots acumulats sobre el mateix alumne assenyalen algú que està sent apartat a poc a poc.
L'amistat tal com és: jo et trio i tu em tries. Aquestes parelles són l'esquelet del grup, aquelles en què pots recolzar-te quan cal refer un equip.
Dos alumnes que es rebutgen mútuament. Solen ser molt pocs, i expliquen una part sorprenent de tot el que passa a l'aula.
Els dos grafs anteriors dibuixats sobre la mateixa imatge: les amistats mútues en blau i els rebutjos mutus en vermell. És el balanç del grup —on se sostenen els vincles i on es trenquen— i la manera més ràpida de veure si les bones relacions superen les dolentes.
Un alumne en tria un altre que, al seu torn, el rebutja. Cada línia porta una punta blava assenyalant qui és triat i una de vermella assenyalant qui és rebutjat: la mateixa relació llegida en sentits oposats per les dues persones que hi són. És la posició més incòmoda de la classe i la més difícil de veure des de fora, perquè no es nota en res: l'alumne continua asseient-se al costat d'algú que no el vol allà. Només es dibuixen les més fortes: primeres i segones opcions per banda i banda.
Els vuit grafs es dibuixen amb un algorisme de Fruchterman-Reingold i una projecció de Northway: els alumnes més triats acaben al centre de la imatge i els aïllats a l'anell exterior, de manera que la posició d'un node ja et diu alguna cosa abans de llegir cap xifra. El color de cada node indica el sexe de l'alumne, cosa que fa visibles d'un cop d'ull les colles per sexe, i cada fletxa va de l'alumne que tria a l'alumne triat.
Abans de mirar cap alumne concret, l'informe et diu com està el grup com a grup.
L'informe llista tots els alumnes amb els seus indicadors sociomètrics l'un al costat de l'altre (eleccions i rebutjos rebuts i emesos, percepcions, oposicions, reciprocitats) i posa una etiqueta al costat d'aquells que l'estadística assenyala: popular, rebutjat, controvertit o ignorat.
És la manera més ràpida de saber on mirar. Des de cada fila s'obre l'informe individual d'aquell alumne.
De cada alumne la plataforma calcula una vintena d'indicadors, agrupats en cinc blocs que responen a cinc preguntes diferents:
Els mateixos números, vistos com un mapa. L'alumne se situa al centre i cada company es col·loca en un de quatre anells concèntrics segons l'afinitat entre tots dos: l'anell més intern recull els vincles més forts, i l'exterior els companys dels quals el separa una distància social clara.
Posa el mapa d'un alumne popular al costat del d'un de rebutjat i l'explicació ja hi és: el primer té el grup a prop; el segon, lluny i a l'anell exterior. Els companys sense relació mesurable en cap direcció es deixen fora, perquè el mapa continuï essent llegible.
Ningú no és popular per acumular moltes eleccions en termes absoluts: sis eleccions en una classe de trenta no són el mateix que sis en una classe de dotze. La plataforma compara cada alumne amb el que seria ESPERABLE en un grup d'aquella mida amb aquell nombre d'eleccions, i només acoloreix l'indicador quan la diferència és estadísticament significativa amb una confiança del 95 %.
El diagrama d'estatus mostra els vuit indicadors bàsics com a vuit octants: blau quan el valor és significativament alt, vermell quan és significativament baix i blanc quan l'alumne és dins del rang esperable. La capçalera del diagrama indica el perfil resultant.
_popular.jpg?v=1784024247)
_rejected.jpg?v=1784024334)
A partir d'aquests llindars de significació, la plataforma assenyala quatre perfils. No són etiquetes enganxades a un infant: descriuen la posició que el grup ha donat a aquell alumne, i una posició pot canviar.
Rep significativament més eleccions de les esperables, sense un nombre inusual de rebutjos. El seu mapa mostra el grup a prop. Són els alumnes més fàcils de veure i per als quals un docent no necessita cap ajuda.
Rep significativament més rebutjos dels esperables. El grup té una opinió sobre aquest alumne, i és negativa. Es veu, fa mal i sol generar incidents, que és justament per això que acaba rebent atenció.
No rep ni eleccions ni rebutjos: significativament pocs de tots dos. Ningú no anomena aquest alumne, en cap sentit. No dona problemes, no es queixa i travessa el curs sencer essent invisible. Aquest és el perfil que justifica passar un sociograma: un alumne rebutjat acaba al teu despatx; un d'ignorat, mai.
Rep alhora significativament moltes eleccions I significativament molts rebutjos. El grup està dividit sobre aquest alumne: té els seus i té els seus conflictes. No és un terme mitjà entre popular i rebutjat: és un perfil propi.
La majoria de la classe no tindrà cap perfil, i és exactament el que ha de passar: vol dir que aquells alumnes són dins del rang esperable. No etiquetar també és informació.
Un sociograma és, per definició, una dada sensible sobre menors: qui és rebutjat i qui ho fa. Per això els alumnes el fan sense compte, sense correu i sense contrasenya; per això els seus cognoms es guarden i es mostren només amb les inicials; per això les dades personals de la plataforma es xifren camp a camp; i per això tancar el teu compte les esborra de debò.
Els grafs i els informes d'aquesta pàgina provenen d'un grup FICTICI, generat expressament per il·lustrar-la. Cap alumne real no ha aparegut mai en una pàgina pública d'aquest lloc, ni hi apareixerà.
Llegir la política de privacitat
Crear un compte és gratuït i porta un minut. El sociograma ja hi és, esperant: copia'l, assigna'l al teu grup i llegeix l'informe. Si prefereixes veure abans el detall de cada pantalla, el manual d'usuari explica tot el procés pas a pas.
Crear un compte gratuït Manual d'ús