Tot grup-classe té una estructura relacional que cap plànol d'aula no recull: a qui es nomina, a qui s'evita, a qui no s'anomena mai. La sociometria fa explícita i mesurable aquesta estructura. En una sessió d'uns quinze minuts l'alumnat respon 20 preguntes, i la plataforma retorna vuit sociogrames, els índexs del grup i un informe individual de cada alumne.
Un sociograma representa l'estructura relacional d'un grup-classe des de l'únic punt d'observació que hi té accés directe: el mateix alumnat. Cada alumne respon de manera confidencial, a la seva pantalla, a qui triaria i a qui preferiria no triar en el context que fixa el criteri de l'aplicació (treballar, jugar o l'amistat) i —la dimensió que gairebé sempre s'omet— qui CREU que l'ha nominat i qui creu que l'ha rebutjat.
Amb aquestes respostes la plataforma reconstrueix la matriu sociomètrica del grup: qui ocupa una posició central, qui roman a la perifèria, quins vincles són recíprocs i quins unilaterals, i amb quina exactitud percep cada alumne la posició que el grup li assigna.
No és un test de personalitat ni emet cap diagnòstic. Mesura les RELACIONS d'un grup en un moment donat, i aquestes relacions canvien: una aplicació a l'octubre i una altra a l'abril descriuen dues situacions diferents, i la diferència entre totes dues sol ser la dada més informativa del curs.
Prem qualsevol imatge per veure-la a mida completa.
El sociograma és un test estandarditzat del sistema: els ítems ja estan redactats, pilotats i traduïts, de manera que no n'has d'escriure cap. Des del teu compte, el procediment consta de quatre passos.
Des de la secció «Sociograma» del menú, obre el «Generador de sociograma» i tria el criteri: grup de treball, de joc o d'amics. La plataforma crea una aplicació nova del Sociograma escolar —20 preguntes en quatre blocs de cinc (nominacions positives, nominacions negatives, percepció de nominació positiva i percepció de nominació negativa), més les pantalles d'instruccions— i et porta a assignar-la. Cada aplicació és una còpia independent, de manera que l'instrument es pot tornar a aplicar més endavant sense sobreescriure la mesura anterior.
A «Assigna un sociograma a tot el grup», assigna'l a un dels teus grups-classe. La plataforma emet un codi d'accés i congela la relació d'alumnes tan bon punt el primer comença, de manera que totes les nominacions es refereixin al mateix llistat. Qui va faltar a la sessió s'incorpora després des d'«Assigna un sociograma a alumnes individuals»: se suma a la mateixa ronda.
L'alumnat no necessita compte, ni correu, ni contrasenya. Obre la portada, introdueix el codi d'accés, selecciona el seu nom al llistat i respon. L'aplicació dura de 10 a 15 minuts i les respostes són confidencials: cap alumne no té accés a les nominacions d'un altre.
Els índexs del grup, la taula d'indicadors i l'informe de cada alumne es calculen en el moment d'obrir l'informe, amb els qui hagin respost fins aleshores. Els vuit sociogrames els dibuixa un procés en segon pla: el botó «Regenera ara» els demana, i l'informe es recarrega sol quan estan a punt. Les aplicacions se segueixen a «Resultats dels sociogrames», on també es pot reiniciar un sol alumne.
Tornar a aplicar el mateix instrument uns mesos després converteix una descripció en una mesura del canvi: el grup evoluciona, i la seva estructura relacional amb ell.
En crear l'aplicació tries el CRITERI: el context en què cada alumne tria o rebutja els seus companys. Les preguntes que responen els alumnes i l'informe s'adapten al criteri que triïs.
Un únic diagrama amb totes les fletxes resulta il·legible. Per això la xarxa relacional es representa vuit vegades, i cada representació respon a una pregunta diferent sobre el grup.
Els vincles més intensos: els companys que cada alumne anomena en PRIMER lloc. És la representació en què es fa visible el lideratge informal del grup, que no sempre coincideix amb l'alumne més visible a l'aula.
El cercle d'afinitat més ampli: vincles que existeixen sense ser la primera nominació de ningú. Actuen com a ponts entre subgrups i eviten que la classe es fragmenti en colles tancades.
Les tensions més clares del grup. Aquestes fletxes expliquen bona part de les incidències que es registren al pati i són el primer que cal examinar quan la convivència d'un grup es deteriora.
Rebuigs de menor intensitat. Presos d'un en un tenen poca significació; acumulats sobre el mateix alumne indiquen un procés progressiu d'exclusió.
Vincles recíprocs: A nomina B i B nomina A. Aquestes díades constitueixen l'esquelet relacional del grup i són la base sobre la qual reorganitzar els equips de treball.
Dos alumnes que es rebutgen mútuament. Solen ser poques díades i expliquen una proporció desmesurada dels conflictes que es registren a l'aula.
Les dues representacions anteriors en un sol diagrama: les nominacions recíproques en blau i els rebuigs recíprocs en vermell. Resumeix el balanç relacional del grup —on se sostenen els vincles i on es trenquen— i és la via més ràpida per determinar si la reciprocitat positiva supera la negativa.
Un alumne nomina un altre que, al seu torn, el rebutja. Cada línia porta una punta blava cap a l'alumne nominat i una de vermella cap a l'alumne rebutjat: la mateixa díada llegida en sentits oposats pels seus dos membres. És la posició més vulnerable del grup i la més difícil de detectar mitjançant observació a l'aula, perquè la conducta no la delata: l'alumne continua assegut al costat d'un company que no el vol allà. Només es representen les oposicions més intenses: nominacions primera i segona per banda i banda.
Els vuit sociogrames es dibuixen amb un algorisme de disposició Kamada-Kawai, seguit d'una projecció radial contínua de Northway: als diagrames de nominacions, els alumnes més nominats se situen al centre i els menys nominats cap a la perifèria; als de rebuigs, els més rebutjats queden cap a la perifèria. Així, la posició d'un node ja és un indicador abans de llegir cap xifra. El color del node codifica el sexe de l'alumne, la qual cosa fa visibles d'un cop d'ull els subgrups per sexe, i tota fletxa va de l'alumne que nomina a l'alumne nominat.
Abans d'examinar cap cas individual, l'informe caracteritza el grup com a unitat.
L'informe tabula tots els alumnes amb els seus indicadors sociomètrics en paral·lel —nominacions i rebuigs rebuts i emesos, percepcions, oposicions i reciprocitats— i assenyala els casos que destaca l'anàlisi estadística: popular, rebutjat, controvertit o ignorat.
És la capa de cribratge de l'instrument: estableix on cal mirar. Cada fila obre l'informe individual d'aquell alumne.
De cada alumne, la plataforma calcula una vintena d'indicadors, organitzats en cinc blocs que responen a cinc preguntes diferents:
Els mateixos indicadors representats com a mapa. L'alumne ocupa el centre i cada company se situa en un anell concèntric segons la puntuació d'afinitat entre tots dos: un anell per cada nivell de puntuació, els positius cap al centre —com més intens el vincle, més a prop— i els negatius per fora, cap a la vora. El color indica el signe i la intensitat: blau per a l'afinitat i vermell per a la distància social.
Comparar el mapa d'un alumne popular amb el d'un de rebutjat fa explícita la diferència: en el primer el grup ocupa els anells interiors; en el segon, l'exterior. S'ometen els companys sense relació mesurable en cap dels dos sentits, perquè la representació continuï essent llegible.
La popularitat no s'estableix per un recompte absolut de nominacions: sis nominacions en un grup de trenta no equivalen a sis en un grup de dotze. Cada alumne es compara amb el valor ESPERAT en un grup d'aquesta mida amb aquest nombre de nominacions, i l'indicador només es marca quan la diferència assoleix significació estadística al 95 % de confiança.
El diagrama d'estatus representa els vuit indicadors bàsics com a vuit octants: blau quan el valor és significativament alt, vermell quan és significativament baix i blanc quan l'alumne se situa dins del rang esperat. La capçalera del diagrama indica el perfil resultant.
D'aquests llindars de significació se'n deriven quatre perfils. No són etiquetes adherides a un infant: descriuen la posició que el grup assigna a aquell alumne, i aquesta posició és modificable.
Rep significativament més nominacions de les esperades i cap nombre inusual de rebuigs. El seu mapa de distància social mostra el grup als anells interiors. És el perfil que el professorat identifica sense necessitat de cap instrument.
Rep significativament més rebuigs dels esperats. El grup té una opinió explícita sobre aquest alumne, i és negativa. És una posició visible, genera incidències i per això sol rebre atenció.
No rep nominacions ni rebuigs: significativament pocs de tots dos. Cap company no l'anomena en cap direcció. No genera incidències, no es queixa i pot travessar un curs sencer sense ser advertit. Aquest és el perfil que justifica l'aplicació de l'instrument: un alumne rebutjat arriba al tutor, un alumne ignorat no.
Rep simultàniament moltes nominacions i molts rebuigs, tots dos significatius. El grup està dividit respecte d'aquest alumne: té una xarxa de suport i té conflictes. No és una posició intermèdia entre popular i rebutjat, sinó un perfil amb entitat pròpia.
La majoria del grup no presentarà cap perfil, que és el resultat esperat: aquests alumnes se situen dins del rang estadísticament esperat. L'absència d'etiqueta també és un resultat.
Un sociograma constitueix, per definició, una dada sensible sobre menors: a qui es rebutja i qui ho fa. Per això l'alumnat respon sense compte, sense correu i sense contrasenya; per això els cognoms dels menors s'emmagatzemen i es mostren només amb les inicials; per això les dades personals es xifren camp a camp; i per això tancar el compte les esborra efectivament.
Els sociogrames i els informes d'aquesta pàgina procedeixen d'un grup FICTICI, generat expressament per il·lustrar-los. Cap alumne real no ha aparegut mai en una pàgina pública d'aquest lloc, ni hi apareixerà.
Llegir la política de privacitat
L'instrument està a punt al teu compte: genera l'aplicació des del «Generador de sociograma», assigna-la a un grup-classe i llegeix l'informe. El manual d'usuari documenta el procediment.
Crear un compte gratuït Manual d'ús